Ja han sortit d'Egipte després del miracle al mar Roig. Dirigits per Moshe, els fills d'Israel acampen davant del Mont Sinaí. Déu els tria com la seva "nació santa", una nació de persones fetes a imatge de Déu. El totpoderós els atorga els deu manaments, entre els quals hi ha el de no matar.
Yitró, sogre de Moshe, ha vingut amb la seva filla, esposa de Moshe i mare dels seus fills, al campament davant del Mont Sinaí, després d'escoltar els miracles que Déu ha fet pel poble d'Israel a Egipte. Déu ha alliberat el poble d'Israel, esclau dels egipcis, obrint les parets del mar Roig i deixant passar la seva "nació santa". Déu ha castigat els egipcis ofegant-los en el mar Roig, els ha matat. Déu comparteix els deu manaments a la seva "nació santa", entre els quals hi ha el de no matar.
"El fi justifica els mitjans", la famosa frase de Maquiavel, un expert en guerres i en conquerir terres. Una part de la cançó d'Arderia, de la qual sóc l'autor de la lletra, diu: "No es parla de moral en temps de passió". A Egipte, el poble d'Israel estava davant una situació on l'instint de matar omplia els cossos dels egipcis. El poble de Déu estava en perill, i Déu va assassinar una part del poble egipci, a favor de la conservació del poble d'Israel al mar Roig. Era matar o ser matat.
Un cop lliures, el poble va rebre els deu manaments per part de Déu (normes per viure, normes per la vida), entre els quals hi ha el de no matar. No mort és igual a vida. Tot el que succeeix, succeeix únicament en la vida. Déu, atorgant aquest manament, decideix que el poble d'Israel no serà un poble que arranqui la vida a ningú. En la mort no hi ha terra, no hi ha animals, no hi ha persones, no hi ha amor ni felicitat, en la mort hi ha la res. Déu va obligar davant del Sinaí que el seu poble fes tot el que Ell els demanava. Déu els va demanar vida i no mort.
Comments