Abans de tot, deixeu-me destacar l'honor que significa per a mi ser el primer en formar part d'aquesta sèrie de comentaris de la Parasháà És una iniciativa admirable i que estic segur que ens ensenyarà molt a tots.
La Parashà d'aquesta setmana es diu Shemot. És literalment els primers minuts de 'El Príncep d'Egipte': La mare de Moishe col·loca el seu fill en una cistella i el deixa al riu. El petit Moishe és trobat per la filla del faraó, qui decideix criar-lo com el seu propi fill.
La Parashà explica com uns anys més tard, al presenciar el maltractament d'un egipci a un hebreu, Moishe mata el primer. Espantat, fuig al desert i s'hi queda a viure. No obstant això, Déu li apareix en forma d'una bardissa que crema, i li indica que és responsable de l'alliberament del seu poble del faraó. Moishe es veu obligat a tornar per complir la seva missió.
I la veritat és que es poden treure molts aprenentatges, preguntes i debats d'aquesta història. No obstant això, vull centrar-me en la missió de Moishe. Ell és qui ha de salvar el poble hebreu. Tot i que no vulgui, tot i que intenti escapar al desert, ell és el líder que ha de lliurar-los. I això em va fer pensar que un no sempre tria ser un líder. A vegades un fa tot el possible per ser-ho, però altres vegades a un li toca sense voler-ho. Similar a Jack Shepard a LOST, qui no vol liderar el grup, però és el grup qui el nomena líder.
Això em va recordar a una sessió en la qual vaig participar aquest estiu, en què vam haver de discutir sobre valors jueus que ens identifiquen. Era una mena de joc de cartes en què havíem de convèncer els nostres companys d'un valor concret. I per a aquesta missió, em va cridar l'atenció una carta que deia: "En un lloc on no hi hagi un Mensch... Sigues el Mensch!".
En iiddish, un Mensch és una persona bona, justa. I això em va semblar molt interessant. És a dir, que si en algun moment ens trobem en una situació injusta, hem de ser nosaltres els qui alcem la veu.
Això em va fer pensar. Ho he pensat moltes vegades des d'aquest estiu. Tot i que un no sempre vulgui ser el líder; tot i que un no vulgui ser qui alci la veu; si no ho fem nosaltres, ningú ho farà.
Així que aquest Shabbat, us convido a reflexionar sobre això. A ser líders quan calgui ser-ho. I a deixar liderar altres quan sigui necessari. Sigues un Mensch quan no hi hagi ningú més. Shabbat Shalom!
Comments